Comprensió de la farmacologia i l'àmbit de la ciència

La farmacologia és l'estudi dels fàrmacs i els seus efectes sobre els éssers vius. Aquest terme prové del grec, Pharmacos que vol dir medicina, i Logotips que vol dir coneixement. Per poder estudiar aquesta ciència en detall, es pot fer un curs de grau de farmàcia. A més, no hi ha poques escoles de formació professional (SMK) que tenen un interès especial en la ciència de la farmàcia. Fins ara, farmacologia pot ser sinònim de professió de farmacèutic. De fet, l'abast d'aquesta ciència farmacèutica és més ampli que la professió. Aquí teniu l'explicació.

Història farmacològica

La farmacologia és una ciència que existeix des de fa milers d'anys. La seva història és tan llarga que fa que la història de la farmacologia es divideixi en dos grans grups, a saber, el període antic i el període modern.

• Història farmacològica de l'època antiga

La història de la farmacologia en el període antic comença abans del 1700, marcada per les observacions empíriques fetes pels humans sobre l'ús de fàrmacs. Aquesta història està registrada a la Materia Medika recopilada per Dioscòrides (Pedanius). Abans d'aquesta època, també es van trobar registres d'ús medicinal a l'antiga Xina i Egipte. Alguns dels antics farmacòlegs inclouen:
  • Claudi Galè (129-200 aC o aC)
  • Theophrastus von Hohenheim (1493-1541 aC)
  • Johann Jakob Wepfer (1620-1695 aC)

• Història de la farmacologia d'època moderna

La història de la farmacologia moderna comença als segles XVIII-XIX. Aquest període va estar marcat per l'inici de la recerca sobre el desenvolupament de fàrmacs, així com pel lloc i el mode d'acció dels fàrmacs a nivell d'òrgans i teixits. Les figures que tenen un paper important en la història de la farmacologia moderna inclouen:
  • Rudolf Buchheim (1820-1879) que va ser el fundador de la primera facultat de farmàcia del món. La facultat es va establir a la Universitat Dorpat, Tartu, Estònia.
  • Oswald Schmeideberg (1838-1921), un dels autors de la primera revista de farmacologia del món.
  • Bernhard Naunyn (1839-1925), que amb Oswald va escriure la primera revista de farmacologia del món.
  • John J. Abel (1857-1938), pare nord-americà de la farmàcia, fundador de The Journal of Pharmacology and Experimental Therapeutics, que encara es fa servir com a referent en el món de la farmacologia.

Branca de Farmacologia

A partir de materials didàctics de farmacologia publicats pel Ministeri de Salut d'Indonèsia, la farmacologia es pot dividir en diverses branques. Cadascun d'ells té un punt de vista diferent a l'hora de veure la relació entre el consum de drogues en els éssers vius. Juntament amb els desenvolupaments existents, existeixen les branques següents en farmacologia.

1. Farmacognòsia

La farmacognòsia és una branca de la farmàcia que estudia els fàrmacs derivats de plantes, minerals i animals. Alguns exemples de resultats de recerca produïts en aquesta branca de la ciència inclouen:
  • L'ús de ginko biloba com a reforç de memòria
  • L'all com a anticolesterol
  • Tintura d'hiperici com a antidepressiu
  • Extreu pocs febres com a prevenció de la migranya

2. Biofarmacèutica

La ciència biofarmacèutica estudia les formes de fàrmacs que l'organisme absorbeix de manera més eficaç perquè puguin tenir un efecte curatiu. No totes les malalties es poden curar amb medicaments en pols o comprimits. Alguns d'ells només es poden curar amb ungüents, gotes o fins i tot xarops. Alguns tipus de fàrmacs també només es poden emmagatzemar en forma de càpsules perquè l'organisme pugui absorbir correctament. Mentrestant, altres tipus de fàrmacs no seran efectius si es donen en forma d'ungüents. Així doncs, aquesta branca de la ciència discuteix la forma de medicina i el tipus d'ingredient actiu que és més eficaç per curar una malaltia. La ciència biofarmacèutica també discutirà més la disponibilitat de fàrmacs al cos després del consum, així com els seus efectes sobre la salut.

3. Farmacocinètica

Mentrestant, la farmacocinètica estudia la reacció del cos a la recepció de fàrmacs. La reacció en qüestió és una qüestió de:
  • Com el cos absorbeix les drogues (absorció)
  • La manera com el cos distribueix la droga als òrgans que la necessiten (distribució)
  • Com el cos processa les drogues entrants (metabolisme)
  • La manera com el cos elimina les restes de substàncies medicinals que han estat processades (excreció)

4. Farmacodinàmica

Aquesta branca de la farmacologia estudia com funcionen els fàrmacs sobre els organismes vius. Les persones que estudien farmacodinàmica també aprendran més sobre les reaccions fisiològiques dels fàrmacs en el cos humà i els seus efectes terapèutics. [[Article relacionat]]

5. Toxicologia

La toxicologia és l'estudi dels efectes tòxics de les drogues sobre l'organisme. En realitat, aquesta branca de la ciència està molt relacionada amb la farmacodinàmica, perquè els efectes terapèutics dels fàrmacs no es poden separar dels seus efectes tòxics.

6. Farmacoteràpia

La farmacoteràpia és una branca de la ciència que estudia l'ús de fàrmacs per curar una malaltia o els seus símptomes. Mentrestant, si el fàrmac prové de plantes, la teràpia s'anomena fitoteràpia.

7. Farmacogenètica o farmacogenòmica

La farmacogenètica és l'estudi de l'efecte dels fàrmacs sobre un gen específic del cos. Mentrestant, la farmacogenòmica analitza els efectes dels fàrmacs no només en un gen, sinó en una col·lecció de gens anomenada genoma.

8. Farmacovigilància

L'última branca de la farmacologia és la farmacovigilància. La farmacovigilància és el procés de seguiment i recerca d'efectes secundaris dels fàrmacs que s'han comercialitzat. Veient les nombroses branques de la ciència des de la farmacologia, no és d'estranyar que avui en dia cada vegada hi ha més gent interessada a estudiar-la més.